Blog de splotbog20plotpots

ENTREVISTA A JOSEP MONSERRAT MOLAS

Aqui tenim l'entrevista al degà de l'universitat de Filosofia.

EM: Bona tarda, Sr. Monserrat. Comencem amb les preguntes. Què és, per a vostè, la filosofia?


JM: Hola, bona tarda. Bé, la filosofia és una disciplina del coneixement molt antiga que sempre ha buscat les raons per les quals l’ésser humà pot conèixer, conèixer i saber de les coses.


EM: Creu que és necessària la filosofia per a un bon ciutadà?


JM: Per a qualsevol que vulgui pensar per si mateix, treure les seves pròpies conclusions i no deixar-se portar per les modes o per les opinions dels altres sense reflexionar, la filosofia és absolutament necessària.


EM: podríem dir que la filosofia és essencial per a l’ésser humà?


JM: Essencial? Hi ha tota una colla d’autors que fan reflexions sobre això. I el que diuen, o el que sostenen, és que el que ens fa humans és, precisament, aquesta capacitat de pensar. El que passa és que si s’entén només pensar, deixant de banda tot el que són els sentiments, les emocions i tota la capacitat de relacionar-nos amb els altres i el llenguatge, aleshores és una idea molt restringida, molt pobra del que seria la humanitat. Però, si s’entén en un sentit ampli, sí, pensar i la intel·ligència i la filosofia serien importants, essencials, per a la humanitat.


EM: Què creu vostè de les religions?


JM:  Les religions han estat, també, maneres i formes que ha tingut la humanitat de cercar respostes. Bàsicament és intentar donar respostes a les preguntes que la filosofia ha intentat i ha procurat plantejar. Aquesta és una gran diferència: les religions són més aviat respostes i la filosofia són més aviat preguntes.


EM:Que creu vostè sobre les religions?


JM:les religions han estat maneres i formes que ha tingut la humanitat de cercar respostes, basicament es donar respostes a les preguntes que ha filosofia ha intentat y procurat plantejar i aquesta es una gran diferencia entre filosofia y religions;

Les religions son respostes y la filosofia mes haviat son preguntes.


EM:Canviem una mica de tema, que pensa sobra la jerarquia de règims polítics de Plató?


JM:Això es una pregunta molt concreta i especifica i el que fa Plató en el seus diàlegs el que es titula la Republica o Politic el que fa es veure les diferents maneres de les ciutats de com s’organitzen, llavorens troba els diferents règims polítics, alguns funcionant mes be i altres pitjor, alguns son millors, els altres pitjors i s’acomoden o no s’acomoden als  objectius que persegueixen aquelles comunitats .


EM:Creu que ara mateix estem en una Oligarquia “democràtica”?


JM:Aquests termes “oligarquia” y “democràtica”, son termes grecs, nosaltres moltes vegades quan parlem no nomes quan fem coses de ciències y medicina sinó en filosofia i en altres disciplines utilitzem paraules gregues i que precisament Plató i altres pensadors van posar i “democràcia” vol dir el poder del poble i “oligarquia” vol dir que manen pocs y en aquest sentit el nostre regim es una qüestio disputada qui es qui mana els molts, la gent, el comú de la gent o manen pocs, els rics, els que tenen el poder i es una qüestio disputada en qualsevol cas jo no diria que estem en una democràcia pura sinó que hi han molts trets oligàrquics .  


EM:  que pensa vosté sobre la situació política  actual?


JM: El que jo pugui pensar està moltes vegades influit per totes aquestes lectures dels pensadores clàssics. aquests el que ens ensenyen és que les tensions els problemes i la vida política, és un constant combatre per trobar situacions per a millorar el que hi ha. Que mai ens hem de conformar amb les coses tal i com estan plantejades o situades. En aquest sentit, plantejar-se críticament la situació i voler canvis, no és pas una cosa dolenta.

EM: així doncs, quina creu que seria la millor solució per el panorama polític actual?


JM: Des de la perspectiva de la filosofia,  que defensa el pensament crític i que cadascú prengui les seves decisions després d’haver pensat i haver-se informa’t, tot el que sigui donar la responsabilitat a tots i a cadascun de nosaltres,  per decidir sobre el seu futur seria el més adequat, el més convenient i el més respectuós per la manera de ser humana.


EM: creu que existeixen presos polítics a Espanya?


JM: aquesta torna a ser una pregunta d’aquestes molt concretes i en filosofia , com dèiem, el que es fa es plantejar preguntes. Però com que la pregunta diu això de si existeixen, si, si que existeixen. De fet, tots els règims polítics determinen que és el que és correcte  i que és el que no ho és , i de vegades això pot ser en general entès per tothom i compartit per tothom, hi ha certes maneres d’entendre-ho, que travessen un sèrie de línies vermelles com per exemple els delictes o empresonar a algú per les opinions, pels pensaments, per las ideologies, pels projectes polítics i en aquest cas, si es tracta d’això és el que es determina com a presos polítics situats a organitzacions internacionals amb amnistia internacional.


EM: no creu que l’estat espanyol menysprea l’assignatura de filosofia, per tal de substiutir-la?


JM: En general , els governs deles administracions públiques espanyoles, tant les estatals com les autonòmiques, des de fa molts anys han anat treient importància a la filosofia. Es manté encara al sistema d’ensenyament, secundari i posteriorment el batxillerat. En algunes incursions a la secundària obligatòria però si que el que hem vist , recentment, a les proves d’accés a la universitat la filosofia ha perdut posicions.


EM: Creu que el sistema educatiu és l’adequat,encara que sigui una resposta negativa, quina seria la vostra solució?


JM: El sistema educatiu és una cosa debatuda i problemàtica des dels mateixos orígens de la filosofia és precissament parlava abans de Plató en Aristòtil o Gòrgies o Protàgores, quan Sòcrates el problema fonamental que tenia era com s’havia d’educar, quina era la”paideia”, l’educació que s’havia de donar als joves i des d’ aleshores no s’ha trobat mai una solució, el que si cada vegada va quedant més clar, és no es pot deixar l’escola en mans d’aquells que diuen que s’han d’oveir unes doctrines, unes línies molt marcades que permeten que el professor, el professorat expliquin segons la seva consciència els continguts, els valors que creuen que s’han de transmetre a tota la comunitat.


EM:Canviant una mica de tema, que opina de la serie MERLÍ, que està relacionada directament amb la filosofia?


JM:És una serie que sé que està tenint molt d’èxit i la seva relació amb la filosofia va més enllà del que seria la simple anècdota, que de un dels protagonistes és un professor de filosofia, sinó que intenta vincular en cada episodi i  una certa idea o concepte filosòfic al voltant d’un autor que donaria una mica de pistes per la trama, però no és la trama ni l’objecte principal de la serie, és una serie per la joventut amb totes les problemàtiques de la vida juvenil escolar i extraescolar.


EM: Creu que MERLI fa un estereotip dels professors de filosofia?


JM:De professors de filosofia hi han de molts tipus tants hi ha com formes de filosofia, de les més serioses a les més còmiques de les més estrictes i les més relaxades.


EM:Moltes gràcies per aquesta entrevista.


JM:Moltes gràcies a vosaltres i que us vagi molt bé.


Comentarios

No hay ningún comentario

Añadir un Comentario: